Content

• Passos
• Primera part de 3: part introductòria
• Part 2 de 3: escriviu el cos de la carta
• Part 3 de 3: la part final

Si escriviu una carta a algú que no coneixeu personalment, és important que la cultura espanyola la mantingui formal. Fins i tot si parleu espanyol, enteneu la parla i els textos en castellà, potser encara no sabreu escriure una carta oficial. La majoria dels punts d’una carta oficial són els mateixos independentment de l’idioma en què s’escrigui la carta, però es recomana seguir certes formalitats culturals a l’hora d’escriure una carta en castellà. Aquests tràmits varien en funció de l'estat i l'edat del destinatari, així com del motiu de l'escriptura.

Passos

Primera part de 3: part introductòria

1. 1 Introduïu l'adreça correcta a la qual envieu la carta. Si escriviu una carta formal, incloeu el vostre nom i adreça a l'extrem superior dret de la pàgina i el nom i l'adreça del destinatari a la part esquerra de la pàgina.
   • La majoria dels editors de text inclouen una plantilla de carta formal específica que formatarà automàticament la vostra carta.
   • Si teniu previst imprimir la vostra carta en capçalera, no cal que incloeu el vostre nom i adreça.
   • Si escriviu un correu electrònic, no cal que inclogueu l'adreça a la part superior de la pàgina.
2. 2 Introduïu la data. Quan envieu una carta formal, a la part superior de la carta, indiqueu la data d’escriptura. Quan escriviu una carta oficial en castellà, la data pot anar precedida de la ciutat des d’on escriviu.
   • Per exemple, podeu escriure: "Acapulco, 28 de desembre de 2018". En castellà, s'escriu una data de la següent manera: primer la data, després el mes i després l'any. Si voleu indicar la data només en números, escriviu-la així: "28-12-18".
   • Si aneu a escriure en capçalera (o escrivint una carta a un conegut o amic amb un estil més informal), introduïu la data a l'extrem superior dret (on heu d'incloure el vostre nom i adreça).
   • En les cartes oficials, la data sol indicar-se a la part esquerra de la carta sota el nom i l'adreça.
3. 3 Escriu una salutació. El tipus de salutació depèn de la vostra relació amb el destinatari i del grau de coneixement que tingueu. Una salutació casual que funcioni per a un amic o un bon conegut pot semblar ofensiu per a algú més gran que tu (o algú que no coneixes personalment).
   • Podeu dirigir-vos a la carta de la següent manera: "A quien corresponponda" (o "a qui pot correspondre") si no coneixeu el nom de la persona específica que llegirà aquesta carta. Aquesta salutació és adequada per a cartes formals i comercials, per exemple, quan intenteu recopilar informació addicional sobre un producte o servei.
   • Si la persona amb qui envies missatges de text és més gran que tu (o si és la primera vegada que envies missatges de text), escriu "Estimada / o" i el cognom de la persona. En una carta, podeu dirigir-vos a aquesta persona amb les paraules "senyor" o "senyora". Per exemple, podeu escriure: "Estimado señor Lopez". Aquesta salutació es tradueix literalment per "Benvolgut senyor Lopez" (el mateix que "Benvolgut senyor Lopez" en rus).
   • Quan tingueu una relació estreta amb algú, podeu utilitzar la salutació "Querido / a" seguida del seu nom. Per exemple, podeu escriure "Querida Benita" (que significa "Benita benvolguda").
   • En castellà, després de la salutació, és habitual posar dos punts, i no una coma, com en rus.
4. 4 Presentat. A la primera línia de la carta, us heu de presentar perquè la persona sàpiga qui li escriu. Comenceu la vostra carta amb "El meu nom és" i incloeu el vostre nom complet. Podeu afegir el vostre estat social (indicant la posició o l’estat civil, si és important a la vostra carta).
   • Per exemple, podeu escriure: "El meu nom és Sasha Sizova". A continuació, indiqueu en una frase qui sou (estudiant universitari, familiar o conegut de la persona).
   • Si escriviu en nom d'una altra persona, podeu afegir "Escribo de parte de" i, a continuació, escriure el nom d'aquesta persona. Per exemple, podeu escriure: "Escrit de part de Margarita Florova".
5. 5 Indiqueu el motiu pel qual escriviu. Immediatament després d’haver-vos presentat, heu d’escriure breument el motiu pel qual escriviu a aquesta persona, el que necessiteu d’ella. Descrivireu aquest punt amb més detall a la part principal de la vostra carta, però a la salutació cal escriure breument l’essència de la vostra apel·lació.
   • Això serà com un resum general de la vostra carta. Per exemple, si escriviu una carta per informar-vos sobre una oferta de feina o una pràctica, podeu escriure “Quisiera postularme para el puesto” (és a dir, “Volia sol·licitar aquest lloc”). A continuació, podeu saber on heu vist la descripció de la feina o les pràctiques (o com ho vau saber).
   • Aquesta part ha de tenir un màxim de dues frases i ha d’incloure el primer paràgraf de la lletra en què es presenta.

Part 2 de 3: escriviu el cos de la carta

1. 1 Segueix un estil formal. Fins i tot si es manté relativament bons termes amb la persona, és habitual que a la cultura de l’escriptura espanyola s’adhereixi a un estil més formal que a la cultura del rus.
   • En comparació amb la llengua russa, els espanyols solen adherir-se a formulacions més neutres en cartes oficials. Per tant, les frases sonaran més condicionals: “quería saber si ustedes estarían disponibles” o literalment “M’agradaria saber si estareu disponibles”. Si no teniu una relació estreta amb la persona, utilitzeu l'adreça formal "usted" o "ustedes" (és a dir, "vosaltres").
   • Si no esteu segur de la formalitat de la vostra carta, és millor escriure amb un estil més formal. La probabilitat d'ofendre a algú amb un estil massa educat i formal és molt inferior a la possibilitat d'ofendre a l'altra persona escrivint amb un to descarat i desenfadat.
   • Si heu conegut aquesta persona diverses vegades abans (o esteu responent a una carta que aquesta persona us va escriure), penseu en el grau de formalitat de la vostra conversa en funció del diàleg passat. No us permeteu mai dirigir-vos a una persona de manera menys formal que la que us està dirigint.
   • Fins i tot si escriviu un correu electrònic, les expressions argot i les abreviatures que podem utilitzar a la correspondència a Internet no són adequades per a la redacció oficial en castellà.
2. 2 Comenceu per l’essencial. El cos principal de la carta s’ha d’estructurar de manera que passi del més important al menys important. Intenteu escriure de manera clara i concisa perquè la carta no abasti més d’una pàgina.
   • Una carta personal (per exemple, una carta a un amic que descrigui com heu passat les vacances) pot ser de qualsevol extensió. Però quan es tracta d’un negoci o d’una altra carta formal, heu de respectar el temps de la persona a qui escriviu. No deixeu el tema i no escriviu informació innecessària que no estigui relacionada amb l’essència principal de la carta. Fareu una bona impressió al destinatari amb la vostra capacitat per escriure cartes oficials correctament.
   • Potser, abans d’escriure una carta, val la pena resumir-la breument per saber exactament quins són els punts i les propostes que s’han de fer, com s’organitzen. Si us prepareu per escriure amb antelació, serà molt més fàcil, sobretot a l’hora d’escriure en una llengua estrangera.
3. 3 Divideixi la seva carta en diversos paràgrafs. Les línies han de ser espaiades en un sol espai, i els paràgrafs han de ser espaiades en dos. No encaixeu més de dues o tres frases en un paràgraf.
   • Cada idea o pensament nou s’hauria d’escriure amb un paràgraf nou.
   • Per exemple, suposem que escriviu una carta formal en espanyol sobre pràctiques. En aquest cas, tindreu dos punts que cal expressar: la vostra experiència laboral, així com el motiu pel qual és la vostra candidatura la més adequada per a aquest càrrec. La carta ha d'incloure un paràgraf en què us presenteu, un paràgraf en què parleu de la vostra experiència, un paràgraf que expliqui per què és el més adequat per a la feina i un paràgraf final.

Part 3 de 3: la part final

1. 1 Resumeix l'objectiu de la carta. Comenceu el darrer paràgraf amb una frase o dues que descrigui el motiu de la vostra sol·licitud. També podeu incloure qualsevol comentari final que tingueu a l'assumpte.
   • Per exemple, si escriviu una carta per revisar la vostra candidatura a pràctiques, podeu incloure al final una frase que tingui enllaços a determinats materials que estaran disponibles a petició.
   • Si la carta només consta d'un parell de paràgrafs, no és necessari. Però pot ser molt útil per a lletres llargues (un parell de pàgines), ja que, en primer lloc, tornarà el destinatari al punt on l’heu arribat.
   • Aquest punt final també és opcional si escriviu a un amic o familiar proper.
2. 2 Escriu la teva frase final. Per acabar la carta, digueu a la persona que escriviu quin és el resultat que espereu. A l’última frase, heu d’informar sobre quin tipus de decisió espereu d’aquesta persona (o sobre el moment en què espereu rebre la seva resposta).
   • Per exemple, si només espereu una resposta i no teniu un període d'espera específic, podeu escriure: "Espero su respuesta" (que significa: "Estic esperant la vostra resposta").
   • Si creieu que la persona pot tenir certes preguntes o voleu parlar amb vosaltres, podeu escriure: "Cualquier cosa estoy a su disposición" (que vol dir "estaré en contacte si teniu alguna pregunta").
3. 3 Penseu en adéu. En rus, la lletra se sol completar amb les paraules "Adéu" o "Sincerament vostre", de manera que una frase similar en castellà també és adequada per adéu.
   • La frase final en espanyol sol ser més formal que en rus. La frase més utilitzada és "Saludos cordiales", que literalment es tradueix per "Sincerament". Si en una carta demanes alguna cosa a una persona, pots escriure: "Gracias y saludos", que significa literalment "Gràcies i millors desitjos".
   • Si no coneixeu aquesta persona en absolut, si és més gran que vosaltres o té un estatus social elevat, podeu utilitzar la frase "Le saludo atentamente". Aquesta frase final es considera la més formal i significa literalment "Sincerament". Això és tan formal que pràcticament implica que potser no serà digne de la salutació d'aquesta persona.
   • Si escriviu a un amic o familiar proper, podeu utilitzar una frase final més personal, com ara "Besos", que significa "sencera". Aquesta frase pot semblar massa íntima en rus, però en l’escriptura espanyola aquesta és la forma més habitual de completar una carta.
4. 4 Comproveu i editeu la carta amb cura. Sobretot si heu escrit la carta amb un editor de text que es defineix de manera predeterminada a la vostra llengua materna, perquè podeu cometre errors significatius de puntuació i ortografia. L’escriptura descuidada deixarà una mala impressió i es pot considerar com un senyal de no respectar la persona a qui escriu.
   • Si la correcció automàtica està activada a l’editor de text, comproveu les paraules acuradament, sobretot si teniu un idioma predeterminat diferent. Perquè l’editor pot canviar ell mateix algunes paraules i, molt probablement, ni tan sols ho notareu.
   • Presteu especial atenció a la puntuació. Per exemple, les preguntes en espanyol comencen per un "" i acaben per un "?" Aquesta construcció és exclusiva del castellà i, si no esteu acostumats a escriure en castellà, és possible que perdeu accidentalment el primer personatge.
5. 5 Introduïu la vostra informació de contacte. Fins i tot si ja teniu informació de contacte a la part superior de la carta, sol ser habitual escriure la vostra informació de contacte al final, sota el vostre nom. Això és especialment important si escriviu una carta com a sol·licitant de feina.
   • Per exemple, si escriviu la vostra carta en capçal d'un empleador, normalment conté la informació de contacte de l'empresa, però no la vostra personal.
   • Incloeu informació sobre el vostre mètode de contacte preferit. Si voleu que el destinatari de la carta us truqui, incloeu el número de telèfon després del vostre nom. Si voleu que us contactin per correu electrònic, incloeu la vostra adreça de correu electrònic.
6. 6 Signa la carta. Un cop esteu segurs que la carta està escrita amb exactitud i correcció, imprimiu-la i signeu-la. Heu d’ometre una mica d’espai després del text i escriure el nom i el cognom.
   • Deixeu la vostra signatura després del nom i el cognom.
   • Si es tracta d'una carta comercial, podeu fer una còpia de la carta signada (per conservar-la) abans d'enviar la carta.