Content

• Passos
• Primera part de 4: utilitzeu un apòstrof per indicar la propietat
• Part 2 de 4: no utilitzeu apòstrofs per als plurals
• Part 3 de 4: utilitzeu un apòstrof a les abreviatures
• Part 4 de 4: Escriptura a mà correctament
• Consells
• Advertiments

L’apòstrof en anglès s’utilitza per dos motius: per indicar abreviatura i pertinença: alguna cosa pertany a algú. Les regles per utilitzar l'apòstrof difereixen segons el tipus de paraula. Els apòstrofs ajuden a fer el text més clar i curt.

Passos

Primera part de 4: utilitzeu un apòstrof per indicar la propietat

1. 1 Utilitzeu un apòstrof després d’un nom propi per indicar la pertinença. L'apòstrof i la "s" després d'un nom propi signifiquen que aquesta persona, lloc o cosa té el que segueix després del seu nom o títol. Per exemple, les llimones de Maria. Sabem que les llimones pertanyen a Maria gràcies a les "s". Altres exemples són la política exterior de la Xina i el director de l'orquestra.
   • Especificar la propietat pot ser complicat i hi ha excepcions. Per exemple, la frase "Sunday football game" (partit de futbol de diumenge, literalment "partit de futbol de diumenge") és tècnicament incorrecta (ja que el diumenge no pot tenir res), però per escrit i col·loquialment és absolutament acceptable. "Un dia dur de feina" (treball dur, literalment "treball d'un dia dur") també és una frase absolutament correcta, tot i que el dia no pot tenir res.
2. 2 Sigueu coherents en utilitzar l'apòstrof després de les paraules acabades en "s". Quan el nom d'algú acaba en "s", podeu utilitzar un apòstrof sense una "s" posterior per indicar afiliació, però els lingüistes del Manual d'estil de Chicago, juntament amb molts altres, prefereixen posar una "s" després de l'apòstrof.
   • Fixeu-vos en la diferència d'ús:
     
     • Acceptable: Casa de Jones (casa de Jones); Finestra de Francis Família Enders (família Enders).
     • Preferiblement: Casa de Jones (casa Jones); La finestra de Francis La família d’Enders (Enders family).
   • Sigui quin sigui l'estil que prefereixi, seguiu-lo. No importa quina opció escolliu, és important que us en quedeu.
3. 3 No utilitzeu un apòstrof per indicar pertinença amb el pronom "it". La "política exterior de la Xina" és correcta, però diguem que el lector ja sap que esteu parlant de la Xina i que substituïu el nom del país per un pronom. Si teniu previst indicar que alguna cosa pertany a la Xina d’aquesta manera, heu de dir "la seva política exterior" (la seva política exterior), però no "és de".
   • El motiu és evitar confusions entre "its", que s'utilitza per indicar pertinença, i "it's", que s'utilitza com a abreviatura de "és". Si no esteu segur de fer servir un apòstrof o no, proveu de substituir "és" o "té" en lloc de "és / és". Si la frase canvia o perd el seu significat, no cal l’apòstrof. Per exemple, "és política exterior" no pot substituir "política exterior de la Xina", de manera que escriviu "la seva" sense apostrofar.
4. 4 Utilitzeu un apòstrof per indicar la pertinença si el substantiu és plural. Un dels errors més habituals és utilitzar un apòstrof per indicar que alguna cosa no pertany a una persona, sinó a una família. Diguem que la família Smart té un vaixell. Per indicar la propietat del vaixell, l'apòstrof s'utilitzarà com a "vaixell dels Smarts", no com "el vaixell del Smart". Com que parlem de tots els membres de la família Smart, posem el cognom en plural, "Smarts". I com que tots els Smart (almenys presumiblement) són propietaris del vaixell, afegim un apòstrof després de la "s".
   • Si el cognom acaba en "s", poseu-lo en plural abans d'afegir l'apòstrof. Per exemple, si volíeu discutir sobre una família Williams, el plural seria "les Williamses". Si volguessis assenyalar el seu gos, diries "el gos de Guillem". Si això us sembla una mica difícil, sobretot amb un cognom més complex, podeu dir "la família Williams" i "el gos de la família Williams".
   • Si esteu enumerant tots els propietaris d'un objecte concret, sabeu on posar l'apòstrof. Per exemple, si tant John com Maria tenen un gat, l’hauríeu d’escriure com a “gat de Joan i Maria”, no com “gat de Joan i Maria”. "Joan i Maria" és un nom col·lectiu en aquest cas i, per tant, només es necessita un apòstrof.

Part 2 de 4: no utilitzeu apòstrofs per als plurals

1. 1 No utilitzeu un apòstrof per formar un plural. L'ús erroni d'un apòstrof per formar el plural s'anomena "apòstrof de fruiteria", ja que els venedors de fruites i verdures cometen més sovint aquest error (o, almenys, s'hi noten). Si teniu més d'una poma, escriviu "pomes" i no pas "poma".
   • Una excepció és el cas que cal posar una sola lletra al plural. Així doncs, a la frase “Per què n’hi ha tants és a la paraula "indivisibilitat"? " (Per què hi ha tants i en la paraula "indivisibilitat"?) Tot s'escriu correctament. En aquest cas, l'apòstrof s'utilitza per a la claredat, en cas contrari els lectors veuran aquí la paraula "és". Tanmateix, actualment es prefereix no utilitzar un apòstrof en aquestes situacions, sinó incloure la lletra entre cometes i després afegir una "s" per indicar el plural: "Per què hi ha tantes" i "s a la paraula"? indivisibilitat ”?
   • Utilitzeu les paraules "uns" en lloc de "1", "quatre" en lloc de "4" o "nou" en lloc de "9". Tanmateix, en paraules, hauríeu d’escriure números de l’u al deu.
2. 2 Saber utilitzar correctament els apòstrofs amb anys i sigles. Suposem que utilitzeu les sigles d’un substantiu, CD. Per pluralitzar-lo, utilitzeu "CD" en lloc de "CD". El mateix esquema s'ha aplicat al llarg dels anys: a la frase "Spandex era popular als anys vuitanta" s'utilitza "vuitanta" sense apostrofar.
   • L'apòstrof només s'utilitza amb l'any quan substitueix els dígits omesos. Per exemple, si voleu escurçar el 2005, podeu escriure "'05". En aquest cas, l’apòstrof denotarà una abreviatura, similar a la forma d’escriure “sóc” en lloc de “sóc” (aquest ús de l’apòstrof es parlarà a la secció següent).

Part 3 de 4: utilitzeu un apòstrof a les abreviatures

1. 1 Ús d’apòstrofs a les abreviatures. De vegades, sobretot en l’escriptura informal, s’utilitzen apòstrofs per indicar que s’ometen una o més lletres. Per exemple, la paraula "no" és una abreviatura de "no", de la mateixa manera "no és" ("no és"), "no" ("no") i "no" ("no es pot"). Els verbs "és", "té" i "tenir" també es poden abreviar. Per exemple, podem escriure "Ella va a l'escola" en lloc de "Ella va a l'escola", "Ha perdut el joc" en lloc de "Ha perdut el joc" o "Han marxat" en lloc de "Han desaparegut".
2. 2 Aneu amb compte amb "its" i "it's". Utilitzeu un apòstrof amb la paraula "it" només quan vulgueu indicar l'abreviatura "és" o "té". "It" és un pronom, i els pronoms tenen la seva pròpia forma possessiva, que no requereix apòstrof. Per exemple: "Aquest soroll? És així només el gos menjant la seva os "(Què és aquest soroll? És un gos que rosseja el seu propi os). Pot semblar complicat, però "its" es forma de la mateixa manera que altres pronoms possessius: his (him), ella (her), its (him / her), vostre (vostre), nostre (nostre), el seu (ells) ).
3. 3 No utilitzeu abreviatures que no existeixen. Molta gent utilitza abreviatures informals com "no hauria d'haver-ho". De fet, no hi ha aquestes abreviatures en anglès, de manera que tampoc no les heu d’utilitzar. Un altre error a evitar és utilitzar abreviatures de "és" o "té" amb els noms de les persones. Per exemple, si escriviu "Bob's" en lloc de "Bob is", està malament. "Bob" és una forma possessiva que denota una cosa que pertany a Bob. Per als pronoms, aquesta contracció està en l'ordre de les coses: "ell" ("és") o "ella és" ("és").

Part 4 de 4: Escriptura a mà correctament

1. 1 Si escriviu amb lletres, adjunteu sempre les lletres després de l’apòstrof a les anteriors. Per exemple, si voleu escriure "ella", primer escriviu "shes" junts i després afegiu un apòstrof.

Consells

• En cas de dubte, recordeu sempre que els apòstrofs quasi sempre s’utilitzen amb noms per indicar pertinença. Eviteu fer servir apòstrofs per a qualsevol altra cosa.
• En el cas d'un nom que acaba en "s", els lingüistes del Manual d'estil de Chicago recomanen afegir una "s" després de l'apòstrof: per exemple, "Charles's bike" (bicicleta de Charles). Si el vostre instructor requereix que seguiu una regla concreta, feu-ho.Si no hi ha requisits, escolliu el formulari que preferiu, però sigueu coherents i seguiu el mateix formulari al llarg del treball escrit individual (assaig, carta, etc.).
• The Elements of Style (de W. Strunk, Jr. i E.B. White) és una pràctica guia ràpida d’ortografia i puntuació. Intenteu trobar-lo a Internet i feu-lo servir quan escriviu en anglès.

Advertiments

• Quan una paraula acaba en "y", com la paraula "provar", tingueu especial cura en canviar-ne la forma. "Try" no s'ha de transformar ni en "trys" ni en "try's"; només "intenta" serà la forma correcta.
• Si feu servir apòstrofs aleatoris aquí i allà, demostrarà que desconeixeu les regles relacionades amb la formació del possessiu, les abreviatures i els plurals. En cas de dubte, no utilitzeu un apòstrof.
• No utilitzeu apòstrofs ni cometes per posar èmfasi. Per exemple, agafeu una cartellera que digui "Joe Schmo, el" millor "agent immobiliari de la ciutat." (Joe Schmoe, el "millor" agent immobiliari de la ciutat!). La paraula "millor", presa entre cometes, pren immediatament un so sarcàstic i es percep en sentit contrari.
• En especificar una adreça de retorn, no es col·loca l'apòstrof després del cognom. Per exemple, una persona anomenada Greenwood indicaria "The Greenwoods" en lloc de "Greenwood's". "The Greenwoods" indica el lloc de residència de la família (qui? Greenwoods), i el cas possessiu no hi té res a veure.
• No escriviu mai "ella". La paraula "d'ella" no existeix: no escriviu "d'ell". Recordeu que els pronoms possessius no requereixen un apòstrof: el seu, el seu, el seu, el nostre, el seu.